Discover
Jewish Heritage in Spain
In partnership with
Google
  • 24
    cities
  • 523
    places
  • 910
    chronological registers
  • 1.683
    images
  • 68
    supplementary texts
  • 138
    commented lexical terms
Girona. Museum of Jewish History. © Aniol Resclosa

Welcome to Routes of Sefarad

Explore the map

The interactive maps let you explore more than 500 places related to Jewish history in the cities of the Network. By free browsing or selecting thematic filters you can discover places, stories, characters and details of the Sephardic Jewish heritage.

Explore the timelines

The chronologies uses more than 900 significant dates to tell the story of Jew people in Spain. The application generates interactive timelines that can be combined with others to get historical insight of events, artifacts and places.

Routes of Sefarad is an interactive multimedia experience to discover and get involved with the Sephardic heritage

The footprints of the Jewish community in Spain span more than a thousand years. Explore this heritage in the Network's cities and make your own searches in our illustrated interactive timeline.

Thanks to the technology provided by Google, the visitor can navigate through the layers of informations displayed in maps and timelines about the history, culture and heritage of the Jews in Spain in a single website. Routes of Sefarad offers an interactive experience about Spain's rich Sephardic heritage.

Printable exhibition

The footprints of the Jew community in Spain span more than a thousand years. From here you can access a printable version of the tangible and intangible heritage they left in the cities of the Network of Jewish Quarters in Spain or a timeline of its history and fate by city.

×

Bibliographical resources

The contents of this exhibition has been specially written following the lastest available studies on Sephardic heritage. The bibiographical resources used to develop all texts are detailed bellow:

A | B | C | | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | W | X | Y | Z
  • Aira Pardo, F., “Judíos y conversos de Monforte de Lemos”. Raoul Wallenberg Fundation, 2003. En www.raoulwallenberg.net/es/articulos/judios-conversos-monforte (Fecha de consulta: noviembre 2012).
  • Aira Pardo, F., “Los Gaibor, judios y conversos, una de las familias más influyentes e importantes de la villa de Monforte de Lemos. Siglos XV al XVIII. 2007”. En http://www.tarbutsefarad.com/index.php?option=com_content&task=view&id=327&Itemid=1781 (Fecha de consulta: noviembre 2012).
  • Aira Pardo, F., “O Monforte xudeu”. Raigambre, Revista de Arte Cultura e Tradicións Populares, 11, noviembre de 2000. Especial Xudeus na Galiza.
  • Alaiza Martínez, J., “Historia y urbanismo de la Tudela musulmana (797-1119)”. Revista del Centro de Estudios Merindad de Tudela, 6 (1994), pp. 109-124.
  • Arévalo Clemente, A., Martín Marcos, I., “Informe de Restauración de la Séfer Torah del Archivo Catedralicio de Calahorra”. Kalakorikos, 7, 2002, pp. 285-290.
  • Artigues Conesa, P. Ll., Memoria de la intervenció arqueológica realitzada al Carrer Marlet, 5 (Barcelona, Barcelonés). 1997.
  • Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. 30 de novembre i 1 de desembre de 2011.
  • Baer, Y., Historia de los judíos en la España cristiana. Altalena, Madrid, 1981.
  • Barba Colmenero, V., Alcalá Lirio, F., Fernández Ordóñez, A., Torres Soria, M. J., “Arqueología en la Judería de Jáen” Congreso de arqueología judía medieval en la península ibérica, Murcia, 26-28 febrero de 2009. En www.arq13.net/blog/anecdotario/arqueologia-en-la-juderia-de-jaen (fecha de consulta: julio 2012).
  • Barcelona: Fundació Pere Simón, DL 1997.
  • Bartolomé Herrero, B., Guía de la judería de Segovia, Ed. Libros Certeza, Zaragoza, 2006.
  • Belmonte, J., Judíos e Inquisición en Ávila, Caja de Ahorros, Ávila, 1989.
  • Bernat i Roca, M., “Llocs perduts: Cementeris i sinagogues de Ciutat de Mallorca (Segles XIII - XV)”, BSAL, 63 (2007), pp. 7-40.
  • Bienes Calvo, J. J., “El legado material de las juderías de Tudela”. Revista del Centro de Estudios Merindad de Tudela, 16 (2008), pp. 127-147.
  • Bienes Calvo, J. J., “El Palenque: posible necrópolis de la comuniad judía de Tudela”. Revista del Centro de Estudios Merindad de Tudela, 1 (1989), pp. 23-42.
  • Bienes Calvo, J. J., “Tudela islámica” en Villes et campagnes de Tarraconaise et d'al-Andalus (VIe-XIe siècles): la transition. Coord. por Philippe Sénac, 2007, pp. 199-218.
  • Caballé, F., González, R., Piquer i Ferrer, E., Recerca documental de la finca del carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call núm. 8 de Barcelona. Veclus, 2002, vol. 2. (Informe solicitado por el Departament de Arqueologia Urbana. Generalitat de Catalunya. Diciembre de 2002).
  • Calzada i Oliveras, J., “Les sinagoges de Girona”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 25-1 (1979-1980) pp. 375-393.
  • Canal i Roqueta, J., Canal i de Diego, E., Nolla i Brufau, J. M., Sagrera i Aradilla, J., Els Jueus i la ciutat de Girona, Ajuntament de Girona, Girona, 1995.
  • Canal i Roqueta, J., Canal i de Diego, E., Nolla i Brufau, J. M., Sagrera i Aradilla, J., La forma urbana del Call de Girona, Ajuntament de Girona, Girona, 2006.
  • Cano Carrillo, J., Serrano Peña, J. L., Intervención arqueológica preventiva. APA III San Andrés de Jaén. Memoria preliminar de la 1ª fase de estudio arqueológico. Ayuntamiento de Jaén, julio 2004.
  • Cantera Burgos, F., Sinagogas españolas. Con especial estudio de la de Córdoba y la Toledana del Transito, Madrid 1955, reimp. Madrid 1984.
  • Cantera Montenegro, E., “El Séfer Torah del Archivo Catedralicio de Calahorra”. Kalakorikos, 6. 2001, pp. 115,128.
  • Cantera Montenegro, E., “Los últimos tiempos de la presencia judía en Calahorra y La Rioja”. Kalakorikos, 10, 2005, pp. 57-85.
  • Carrasco Pérez, J., “Juderías y sinagogas en el reino de Navarra”. Príncipe de Viana, 63-225 (2002), pp. 113-156.
  • Carrasco, J., “Juderías y Sinagogas en el reino de Navarra”. Príncipe de Viana, 225, (2002) , pp. 113-156.
  • Carrasco, J., “Nuevos datos sobre el bedinaje de la judería de Estella (1265-1349)”. Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, 51, (1990), pp. 369-376.
  • Casanovas i Miró, J., “Un nou element epigràfic hebraic descobert a Castelló d’Empúries”, Tamid, 6 (2006-2007), pp. 33-38.
  • Castaño, J., Avello, J. L., con la colaboración de Tascón, M., “Dos nuevos epitafios hebreos de la necrópolis del Castro de los Judíos (Puente del Castro, León)”, Sefarad, 61:2 (2001), pp. 299-318.
  • Celdrán, P., Caminos de Sefarad: Red de Juderias de España. Alymar, Madrid, 2005.
  • De Antonio Rubio, Mª G., Judíos e Inquisición en Ribadavia. Concello de Ribadavia, Ribadavia, 2009.
  • De Hervás, M., Historia de los judíos de Plasencia y su tierra. I. De los orígenes a la Inquisición. Siglos XII—XVII (Libro electrónico). Excelentísimo Ayuntamiento de Plasencia. Concejalía de Cultura y Patrimonio, Centro de Estudios Hebraicos, Plasencia, 2001.
  • De Hervás, M., “Apuntes históricos sobre los orígenes de Hervás: siglos XII al XV”. Revista de estudios extremeños, 55 (1999), pp. 1053-1094.
  • De Hervás, M., “Documentos sobre los judíos de Plasencia en el Archivo Catedralicio (1411-1492) (continuará)”. Sefarad: Revista de Estudios Hebraicos y Sefardíes, 59-1 (1999), pp. 53-76.
  • De Hervás, M., “Documentos sobre los judíos de Plasencia en el Archivo Catedralicio (1411-1492). Fin”. Sefarad: Revista de Estudios Hebraicos y Sefardíes, 59-2 (1999), pp. 263-307.
  • De Hervás, M., “Historia de Hervás: sus orígenes”. Revista de Estudios Bejaranos, 13 (2009), pp. 37-66.
  • De Hervás, M., “La comunidad judía de Hervás”. José Carlos Guerra-Librero, Sevilla, 2008 (1ª edición de 1997).
  • De Hervás, M., “Noticias sobre la judería y sinagoga de Béjar (Salamanca)”. Sefarad 63 (2003) pp. 331-370.
  • Donat Pérez, L., “La relació dels jueus de Girona amb la terra”. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 42 (2001), pp. 201-210.
  • Duran i Sanpere, A., Millas Vallicrosa, J. M., “Una necrópolis judaica en el Montjuich de Barcelona”, Sefarad, 7 (1947).
  • Feliu, E., “Salomó ben Adret, mestre de la llei jueva”. Tamid, 4 (2002-2003).
  • Fernandez Conde, F. J., Don Gutierre de Toledo, Obispo de Oviedo. Universidad de Oviedo, Oviedo, 1978.
  • Fita, F., “Un epitafio hebreo de la ciudad de EstellaBRAH, 60, 1912, pp. 285-291.
  • Freixes i Camps, P., Soles Masferrer, N., “Descobriment de probables restes arqueològiques de la Sinagoga de Besalú”. Revista de Girona, 82, 1978, pp. 49-54.
  • Fumanal Pagès, M. A., Colomer Casamitjana, J., Gutiérrez Ortiz, J., Redondo Garcia, E., Florensa Puchol, F., “Documentant l’arqueologia: La casa de Massot Avengena a l’alfondec del call Major de Barcelona (carrer de Sant Honorat, num. 3)”. Tamid: Revista Catalana Anual d’Estudis Hebraics, vol. 7 (2011), p. 9-71.
  • García Cárcel, R., “Notas sobre la Inquisición en Gerona (1487-1505)”. A.I.E.G., 20 (1974-75), pp. 191-202.
  • Grau i Monserrat, M., La Judería de Besalú (Girona): siglos XIII al XV.
  • Jiménez Lozano, J., Ávila, Destino, Barcelona, 1988 (pp. 68-70).
  • Lacave, J. L., Juderías y sinagogas españolas, Madrid, 1992.
  • Lacave, J. L., “Las juderías de Andalucía Occidental”, IX Jornadas del Patrimonio de la Sierra de Huelva. Diputación Provincial, Ayuntamiento de Santa Olalla del Cala, Santa Olalla del Cala, 1995, pp.21-38.
  • Larrea Castillo, I., Hiedra Rodríguez, E., “La lápida hebrea de época emiral del Zumbacón. Apuntes sobre arqueología funeraria judía en Córdoba”. AnAAC, 2, (2009-2010) pp. 327-342.
  • León Tello, P., Judíos de Ávila, Instituto Gran Duque de Alba, Ávila, 1963.
  • Likerman de Portnoy, Susana M., “El mundo íntimo de los sefardíes en las aljamas castellanas, siglos XIV-XV: Encuentros y desencuentros intracomunitarios”. Estudios de historia de España, 5, pp. 67-96.
  • Lloberas Chavero, M. J., “Excavacions a la plaça dels Jueus de Besalú (Garrotxa)”. Tribuna d' arqueologia, 2007-2008 , pp. 289-308.
  • López Bonet, J. F., Guía Judía de Mallorca. Lleonard Muntaner, Editor, 2004.
  • Lozano Galán, M., Jiménez Jiménez, J. L., “Fragmentos de códices hebreos hallados en el Archivo Capitular de Tarazona”, Sefarad, 45 (1985) pp. 217-236.
  • Maese i Fidalgo, X., Casanovas i Miró, J., “Nova aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc (Barcelona)”. Tamid, 4 (2002-2003), pp. 7-24.
  • Maese i Fidalgo, X., Casanovas i Miró, J., “Nova aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc (Barcelona)”, en Tamid, 4 (2002-2003).
  • Marqués Casanovas, J., “Judíos de Gerona en el siglo XIII”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 25-1, (1979-1980), pp. 283-298.
  • Marqués Casanovas, J., “Judíos de Gerona en el siglo XII”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 22, (1974), pp. 1-22.
  • Martínez Peñín, R., “La judería altomedieval de la ciudad de León: Fuentes documentales y datos arqueológicos”, Miscelánea Medieval Murciana, 31 (2007), pp. 123-138.
  • Montero de Espinosa, J. M., Relación histórica de la Judería de Sevilla. Establecimiento de la Inquisición en ella, su extinción, y colección de los autos que llamaban de fe celebrados desde su erección. Renacimiento. Biblioteca Judaica. Sevilla, 2009.
  • Montes Romero-Camacho, I., “Notas para el Estudio de la Judería Sevillana en la baja Edad Media, (1248-1391)”. Historia, Instituciones, Documentos, 10 (1984), pp. 251-277.
  • Mora, V., El call. El barrio judío de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010.
  • Mora, V., Hosta, A., con la colaboración de Serra, T., Fauró, M., Sagarra, N., La Cataluña judía. Viaje por las tierras de Edom. Generalitat de Catalunya. Departament d’Innovacio, Universitats i Empresa. Secretaria de Comerc i Turisme. Direccio General de Turisme, Barcelona 2009.
  • Moreno Koch, Y., “El destino de la sinagoga mayor de León después de la expulsión”. Homenaje al Prof. J. Cantera. Servicio de Publicaciones de la Universidad Complutense. Madrid. 1997, pp. 63-66.
  • Motis Dolader, M. Á., Ainaga Andrés, M. T., “Patrimonio urbanístico aljamial de la judería de Tarazona (Zaragoza): Las sinagogas, la necrópolis y las carnicerías”. Zurita, 56 (1987) pp. 83-129.
  • Motis Dolader, M. Á., Guía de la Judería de Tarazona. Diputación Provincial de Zaragoza, Zaragoza, 2012.
  • Motis Dolader, M. Á., “Estructura interna y ordenamiento jurídico de las aljamas judías del Valle del Ebro”, en Segunda Semana de Estudios Medievales, Nájera, (1993), pp. 111-152.
  • Nolla i Brufau, J. M., Memòria de campanya d’excavacions de 1987 a la Torre Gironella. Generalitat de Catalunya. Direció General de Patrimoni Cultural. 1987.
  • Passini, J., La judería de Toledo. Ed. Sofer, Toledo, 2011.
  • Passini, J., “El barrio de Arriasa y tres elementos de la aljama judía de Toledo en el siglo XV: la carnicería, la «sinagoga vieja» y el «castillo viejo»”. Sefarad, 68-1 (2008), pp. 37-53.
  • Passini, J., “La Alacava, barrio alto de la judería de Toledo”. Madrider Mitteilungen, 50 (2009), p. 628.
  • Passini, J., “La sinagoga del barrio de Caleros”. Sefarad, 66-1 (2006), pp. 55-68.
  • Passini, J., “La sinagoga del Sofer en Toledo”. Sefarad, 64 (2004) pp. 141-157.
  • Perani, M., “A 2009 updated Overview on the ‘Gerona Genizah’: a Ketubbah of 1377 from Castelló d’Empúries and other documents reused as binding”. Hispania Judaica Bulletin, 7 (2010).
  • Pérez Omeñaca, M. C., “Excavación de urgencia: fase II de la Plaza de la Judería (Tudela)”. Trabajos de arqueología Navarra, 16 (2002-2003), pp. 163-173.
  • Pla Cargol, J., “La Torre Gironella”. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1, (1946), pp. 108-116.
  • Planas i Marcé, S., “Una pretesa interculturalitat: La comunitat jueva de Girona i la seva relació amb la societat cristiana”. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 42 (2001), pp. 179-200.
  • Pons i Casacuberta X., “La cristianització dels calls de Barcelona arran dels avalots de 1391 i la seva integració a la resta de la ciutat”. XII Congrés d’Història de Barcelona: Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensió
  • Pujol i Canelles, M., “El fossar dels jueus de Castelló d’Empúries”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 36 (2003), pàg. 37-95.
  • Pujol i Canelles, M., “Sinagogues medievals de Castelló d'Empúries”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 24 (1991), pp. 57-110.
  • Rich Abad, A., La comunitat jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 a través de la documentació notarial. Fundació Noguera, Lleida, 2011 (reimpresión).
  • Romano, D., Fossars jueus catalans, en Acta Histórica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15 (1993-1994).
  • Romero, E. (Dir.), La vida judía en Sefarad, Madrid 1991.
  • Ruíz Hernando, J. A., “La sinagoga de Ibáñez de Segovia, en Segovia”. Estudios segovianos, XXXII, 88 (2001), pp. 141-158.
  • Saenz-Badillos, A., Targarona, J., Diccionario de autores judíos, El Almendro, Córdoba, 1988.
  • Scholen, G., La cábala y su simbolismo, Madrid, 1985.
  • Scholen, G., Las grandes tendencias de la mística judía, Siruela, Madrid, 1996.
  • Scholen, G., Suárez Fernández, L., Los judíos españoles en la Edad Media, Rialp, Madrid, 1980.
  • Scholen, G., Tapia, S. de., "Los judíos de Ávila en las vísperas de su expulsión", Sefarad, 57-1 (1997), pp.136-179.
  • Sierra Valentí, E., Soler Simón, S., “Un document de l'any 1360 relacionat amb el Fossar dels jueus de Girona”. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. 46, (2005), pp. 167-179.
  • Torrente Fernandez, I., Los judíos en Oviedo. Un aspecto de la historia social de Asturias, Red de Juderías de España, 2000.
  • Urí Ríu, J., “El Cementerio de los judíos ovetenses”, La Balesquida, Oviedo, 1963.
  • Urí Ríu, J., “Notas para la historia de los judíos en Asturias”, Revista de la Universidad de Oviedo, 4 (1943).
  • Urí Ríu, J., “Noticias históricas sobre los judíos en Asturias”, Revista de la Universidad de Oviedo, 1 (1940).
  • VV.AA., Biblias de Sefarad = Bibles of Sepharad. Biblioteca Nacional de España, Madrid, 2012.
  • VV.AA., Guía de la Córdoba Judía. Ayuntamiento de Córdoba. 3ª edición. 2011.
  • VV.AA., Memoria de Sefarad. Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), 2003.
  • VV.AA., Rutas por las juderías de España. El País-Aguilar, Madrid, 2008.
  • VV.AA., “Los judíos en la Asturias medieval”. Comunidad judía del Principado de Asturias, 2003. En http://www.sefarad-asturias.org/PDF/Historia.Juderia.Asturias.pdf (Fecha de consulta: septiembre de 2012).
  • Zubillaga Garralda, M., “Los judíos de Calahorra: Una visión desde Navarra (siglos XIII-XIV)”. Kalakorikos, 10, 2005. pp. 87-114.
×

Credits

Diseño y producción

Fluido. Digital Experiences

www.fluido.es

C/ Pintor Marià Carbonellopis, 18. 08870-Sitges
E-mail

Director de proyecto
Óscar Adán
Director creativo
Jaume Casals
Producer
Verónica Sanz
Documentación histórica y patrimonial
Jordi Casadevall
Desarrollo/Programación
  • Oriol Capdevila
  • Jaume Casals
  • Óscar Adán
Testaje/Calidad
Lídia Rovira

Disclaimer

This exhibition, ©2024 Network of Jewish Quarters in Spain - Routes of Sefarad.

The copyright of all material (images and texts) belongs to their authors. It has been done everything possible to indicate authorship and copyright of the images in this website. Although, if you are aware of any photos posted here should appear with his authorship and copyright, please let us know by writing to [email protected].

×